Espai del Rafael

Ahir, dia 14 de desembre de 2007, es va presentar el llibre “30 anys de Carnestoltes a Terrassa” en que La llanterna es un del protagonistes més importants.

S’ha fet una tirada de 1000 exemplars i estan numerats del 000 al 999.

Amb un format de 30x42, 130 pagines i amb un preu de compra de 30 €.

Farcit de fotografies en que La Llanterna hi surt profusament representada.

Us el recomano. Es part molt important de la nostra historia.

LA LLANTERNA (2)

  Al voler cantar cançons d’En Clavé, la filla del gran mestre els indica que aquell nom no era prou adequat per a figurar entre els noms de les entitats Euterpenses i fou quan varen afegir-hi el de “Siempreviva” però sense treure el de “La Llanterna”.

A l’any 1893, varen traslladar-se, amb cafè propi, al carrer del Passeig 7 i a l’any següent en Pasqual Sala va fer construir expressament un local al costat mateix del magatzem J. Freixa, avui CECOT, cantonada amb el carrer de L’Om.

  Posteriorment varen passar per el carrer Fontvella 65 i finalment al carrer Topete 97, on l’any 1927 es convertir en “Orfeó Terrassa”.

  La societat “Siempreviva La Llanterna” tenia una secció de rítmica i plàstica, un altre de excursionisme i una de teatre amateur.

  Des de el 1926 publicà un butlletí mensual.

  Aquest es un petit resum de la historia dels nostres “avantpassats” que he pogut confegir gràcies a les notes d’En Baltasar Ragon al llibre “TERRASSA (Historial i Efemèrides)” publicat l’any 1929.

LA LLANTERNA (1)

A l’estiu del 1885 uns quants cantaires dissidents de la coral “ Juventud Tarrasense “, es  reunien a cal Safont, a la Plaça de la Creu, al barri de Sant Pere, i de tant en tant, feien una sortida fins a la font d l’Apotecari, al torrent de Vallparadis.

Allà, desgranant les cançons que sabien de la coral a la que havien pertenescut, van acordar formar un altre coral i amb l’ajut del mestre Jaume Puig i Torra, assajaven noves cançons en un local del carrer Topete 104.

Després van anar al carrer de l’Aurora, a casa d’un dels cantaires , en Agustí Gusí, i més tard a cal Paret de la Facina, un cafè que hi havia al carrer del Nord 11.

Al mes de novembre d’aquell mateix any, ja varen anar a cantar a Manresa.

Un dels dies que assajaven la cançó “La ciència i el sabre“ el seu autor, un tal Duran, va donar la idea de que aquella coral es digues “La Llanterna“, perquè il·luminés els cantaires per a desgranar amb mes coratge les seves cançons. I d’aquí va quedar per sempre el nom de “La Llanterna”

Properament explicaré el perquè del afegit, al nom, del complement “Siempreviva”.