LA LLANTERNA (1)

A l’estiu del 1885 uns quants cantaires dissidents de la coral “ Juventud Tarrasense “, es  reunien a cal Safont, a la Plaça de la Creu, al barri de Sant Pere, i de tant en tant, feien una sortida fins a la font d l’Apotecari, al torrent de Vallparadis.

Allà, desgranant les cançons que sabien de la coral a la que havien pertenescut, van acordar formar un altre coral i amb l’ajut del mestre Jaume Puig i Torra, assajaven noves cançons en un local del carrer Topete 104.

Després van anar al carrer de l’Aurora, a casa d’un dels cantaires , en Agustí Gusí, i més tard a cal Paret de la Facina, un cafè que hi havia al carrer del Nord 11.

Al mes de novembre d’aquell mateix any, ja varen anar a cantar a Manresa.

Un dels dies que assajaven la cançó “La ciència i el sabre“ el seu autor, un tal Duran, va donar la idea de que aquella coral es digues “La Llanterna“, perquè il·luminés els cantaires per a desgranar amb mes coratge les seves cançons. I d’aquí va quedar per sempre el nom de “La Llanterna”

Properament explicaré el perquè del afegit, al nom, del complement “Siempreviva”.